Grand pas de deux

Paròdia

Gillian Murphi i Àngel Corella

Ballet amb Nureyev

Versió Teatre Bolshoi

Crítica sobre les tres versions

La millor versió és la del Teatre Bolshoi perquè tenen una millor coordinació, nosaltres trobem que la versió Ballet amb Nureyeb els hi ha faltat una mica de coordinació i la última versió no anaven tots el mateix temps.

El llac dels cignes

El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilich Txaikovski (1840-1893).

Originalment encarregat al mestre per l'Òpera de

Moscou, sens dubte aquest ballet és dels més coneguts i populars del món per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovski. Originalment es va estrenar en el Teatre Bolshoi de Moscou el 1877 i, paradoxalment, no va ser molt acceptat. No obstant això, el 1895, amb la nova coreografia de Marius Petipa, va assolir un gran èxit en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

Els seus moviments són:
Paratge

Dansa dels petits cignes
Vals
Dansa hongaresa
Dansa espanyola
Allegro assai
Errant
Introducció
Pas de deux

Narra la història de Sigfrid, un príncep que, a l'arribar a la majoria d'edat és convidat pels seus amics a una cacera amb el propòsit de distreure'l de la seva indecisió per a triar esposa. Els joves caçadors troben un llac dominat pel bruixot Von Rothbart, qui en veure's desfavorit per la mirada de Odette la transforma en un preciós cigne juntament amb la seva cort. Durant el dia ella es converteix en cigne i per breus moments en la nit és una dona que espera ansiosa el seu primer petó d'amor per a alliberar-se de l'encís.
Sígfrid coneix a Odette al caient de la mitjanit, en presenciar el desencantament dels cignes. Von Rothbart observa aquesta trobada i, buscant la venjança, interposa a Odile, el cigne negre, perquè el príncep enganyat trenqui, al besar-la, els vots del primer amor, confós per la màgia i la bellesa. Sigfrid, no obstant això, desperta i trenca l'encís per a lluitar pel veritable amor, per la veritable reina dels cignes. Sigfrid i Odette s'enfronten els poders de Von Rothbart i, d'aquesta manera, triomfa l'amor.

Ballets creats per el compositor

- El llac dels cignes (1875-76)
- La bella dorment (1888-89)
- El trencanous (1891-92)

Biografía

Nascut el 1840, en Votiusk, traslladat aviat a Sant Petersburg, sent en l'adolescència la fortíssima passió que ha de centrar-se en la música, de la qual només havia cursat lleus estudis a la infància; ensenyaments que reprèn complerts i als vint anys. Set anys més tard, ja professor del Conservatori, compon la seva "Primera Simfonia" i dos després "El Voivoda", la seva primera òpera, al Teatre Imperial de Moscou. El 1879 "Eugene Onegin" que, amb "La Dame de Pique", al 90, pugen als llocs preeminents en una relació que es completa amb altres set capítols. No molts, quan la fecunditat de l'artista en altres camps, en el simfònic, la música de cambra i el ballet és tan gran.Protegit àmpliament per una molt adinerada vídua, Madam Von d'Meck, amb la qual estableix comunicació gràcies a Nicolau Rubinstein, seran dos llargs lustres els que, a partir del 1881, pugui utilitzar l'artista a realitzar viatges, relacionar-se amb els cercles musicals llunyans a seu país i, en dir dels seus detractors, europeïtzat, quan és el fet que el domini formal, el respecte a normes imperants no impedeix que brilli, amb segell i fulgor propi, l'orientalisme que comporta en les seves obres. Potser és "Eugene Onegin" l'obra mestra del teatre pel signada. La qualifica de "drama líric íntim", perquè es proposa descriure i reflectir fonamentalment els caràcters dels personatges. S'inspira en un llibret de Puixkin. Des del lent, obsessiu preludi, amb un melancòlic tema en què es bressola la figura de Tatiana, sens dubte la més entranyable i completa, la millor servida amb una llarguíssima, excepcional ària, ens sentim captats per aquesta música dolça, nostàlgica, expressiva . Encara que en les pàgines de conjunt que no falten, i en les populars. Res ens recorda el Tschaikovsky de tints melodramàtics i llargues parrafades. El seu afany és més íntim, recollit i tendre. L'argument troba base en el gran amor que Eugene Onegin desperta en Tatiana, quan és presentat a ella per Lenski, promès de la seva germana Olga. El no respon a les seves anhels, fuig després de ferir de mort al seu amic, gelós aquest per l'atracció que capta en Onegin cap Olga i per això impulsor del desafiament. Tatiana, passat el temps, es casa amb un vell hisendat. Quan un dia torna Onegin, l'amor persisteix, però el deure imposa la renúncia i la partida sense esperança de Onegin. Tschaikovsky, mort el 1893, poc després de l'estrena de la "Simfonia Patètica" víctima del còlera, amb tota la seqüela de comentaris gratuïts sobre maleficis i pressentiments, no és figura la producció pugui abastar en el breu curs d'un comentari. Mai més fidel a la influència del seu país que en els ballets, en relació que poden presidir "El Llac dels Cignes", "La Bella Dorment" i "Trencanous", ni més canviant, amb lirisme de romanticisme pur i signes relatius de caràcter nacionalista barrejats a altres períodes típics, que en les òperes.

Piotr Ilitx Txaikovski

Fou un compositor rus del romanticisme. Tot i no formar part del grup de compositors nacionalistes russos, anomenat Grup dels Cinc, la seua música és coneguda i estimada pel seu caràcter rus, així com per les seues riques harmonies i les seves inspirades melodies. Txaikovski va ser un compositor eclèctic. La seua obra, d'una inspiració més occidental que la dels seus compatriotes contemporanis, incorpora elements universals, però aquests s'afegeixen a les melodies folklòriques russes.